En Corneli Estafanell té setze anys i és fill d’una família amb sordesa en els pares i en els avis paterns. Col·labora com a escolà i lector en les celebracions eucarístiques amb llengua de signes de cada dissabte, a les 18.30 h, a la Parròquia de Santa Teresa de l’Infant Jesús de Barcelona, que es poden veure en directe -i en diferit a partir del dissabte a la nit- a www.pastoraldelsord.org (gràcies a www.nazaret.tv). En Corneli aquest estiu ha participat a la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia. El dissabte se celebra a Barcelona el Dia Internacional de les Persones Sordes, amb el lema “Som persones sordes: escolta’ns!”.
Per què considereu que les persones sordes no sou prou escoltades?
Les persones sordes tenim una discapacitat que no es veu ni se sent; podríem dir que no crida l’atenció. Això fa que molt sovint no ens facin cas, perquè no generem compassió; però, tristament, massa sovint generem incomprensió.
Hi ha algú que sí que us escolta bé: Déu! Com vius la relació amb Ell, des del silenci?
Gràcies a Déu he rebut la fe des de petit, i per relacionar-nos amb Déu no ens cal sentir-lo amb les orelles, ni tampoc veure’l amb els ulls; només cal obrir el cor per dir-li el que volem, i anar avançant pel bon camí.
Com valores la vostra participació a la JMJ de Cracòvia?
De la Pastoral del Sord de Barcelona hi vam anar set joves. Tot va anar molt bé. Llàstima, per això, que a l’espai previst per als sords al Camp de la Misericòrdia, sorprenentment, no hi havia cap pantalla per poder seguir l’acte. Ràpidament ens vàrem poder desplaçar a la zona dels discapacitats físics… i vam seguir les paraules del Papa de meravella!
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 2 d’octubre
