Entrevista al Gmà. Juanjo Santos, monjo trapenc del monestir de San Isidro de Dueñas (Palència),
que actualment viu a Huelva, on coordina la pastoral del Sord de la diòcesi
Amb el lema “Viure l’Evangeli amb alegria”, al juliol es va celebrar a Barcelona el XXIV Encuentro Nacional de la Pastoral del Sordo. Entre els 150 participants hi havia el G. Juanjo Santos, monjo trapenc del monestir de San Isidro de Dueñas (Palència), que actualment viu a Huelva, on coordina la pastoral del Sord de la diòcesi. El 2005 va fundar la comunitat monàstica benedictina Effathà (lloança divina) per a persones sordes.
Per què crea Effathà?
Calia una comunitat de persones sordes perquè realitzessin la seva vocació i visquessin segons l’Evangeli –els sords no són fàcilment admesos en les congregacions monàstiques. He estat molt feliç a la Trapa, però tenia dificultats de comunicació. Els meus superiors em van donar permís i vaig fundar una primera comunitat per a sords a Santander.
Com és la vida monàstica dels sords?
Està adaptada a la idiosincràsia de les persones sordes. En la nostra vida comunitària també trobem dificultats, limitacions i goigs, com en tota realitat humana. Preguem cada dia en llengua de signes, amb calma i atenció. Demanem al Senyor per les necessitats de la humanitat i de l’Església, i particularment per la pastoral dels sords i pels sacerdots dedicat a ells.
Com es troba l’evangelització del món del sord?
Estem vivint una etapa d’evangelització i de re-evangelització. La gran majoria dels sords joves desconeixen la bona notícia del Senyor, hi ha un gran prejudici i animadversió cap a l’Església catòlica. Els sords adults i ancians són les torxes vivents de la fe, en donen testimoni a les noves generacions. Necessitem sacerdots que s’ofereixin per evangelitzar aquest col·lectiu –només cal saber la llengua de signes.
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 de setembre
