Ser feliç en la foscor
Entrevista realitzada a José Miguel Meza, forma part del grup
del Secretariat diocesà de Pastoral per a Persones amb Discapacitat
En Josemi és cec de naixement. Va arribar del Perú fa sis anys, per retrobar-se amb la seva mare que ja era a Barcelona. Actualment està acabant l’ESO. Al seu país no tenia facilitats per viure la fe, però la seva vida va canviar quan va entrar en contacte amb el Secretariat diocesà de Pastoral per a Persones amb Discapacitat, on ha pogut fer un grup d’amics i participar en diferents activitats a la parròquia, com ara llegir una lectura en braille a la Missa. Dimarts 3 de desembre se celebra el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat.
La falta de visió en què et facilita o et dificulta viure la fe?
De dificultats no en tinc, però sí que tinc manca de mobilitat. El més complicat és caminar sol pel carrer. La vida normal la faig com si hi veiés. Ho porto bé. Procuro viure la fe amb plenitud. Déu m’hi ajuda. Quan ho estic passant malament, parlo amb Ell i m’obre les portes. Quan no puc fer les coses, sento que m’està mirant i m’acompanya, que m’ajuda.
Què et va aportar conèixer un grup de joves creients?
Va ser una gran experiència. Quan vaig entrar a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, al gener de 2018, vaig anar a un recés espiritual a Begues, on vaig conèixer l’Alfonso, un seminarista que em va parlar de la Pastoral del Sord, i arran d’això vaig conèixer més gent. Fins i tot participo en activitats com el Life Teen, a la parròquia de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.
Ets feliç?
Sí! Quan vaig arribar a Barcelona vaig voler estudiar. He conegut nois creients i ara ja són amics meus. Al meu país això era impossible. No podia quedar amb ells. No tenia facilitats per viure la fe. No hi havia grup de catequistes, ni de joves per a persones cegues, sordes o amb altres discapacitats. Sempre posaven excuses; em sobreprotegien. Però, gràcies a Déu, això ha canviat!
Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical de l’1 de desembre
